Els Verds - Plataforma La Guaita de Castelldefels Tan de bò que ho fos, i que donés temps a una reconsideració global en profunditat! L'any 1931, el grup d'arquitectes conegut com a GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) dissenyà, en contraposició als intents especuladors de les immobiliàries, una Ciutat de Repòs i de Vacances, que s'havia de construir a la franja costanera entre Castelldefels i Viladecans. Fou una aposta d'avantguarda amb unes clares motivacions socials, que cal contextualitzar dins del fructífer món cultural i tècnic d'aquella Catalunya republicana tan excepcional en tots els sentits.

El projecte preveia conservar tota la pineda com a "parc públic natural", que arribava fins a la platja. Com deien els autors del projecte, «aquesta urbanització no significa la destrucció del paisatge. És la garantia de conservació dels seus avantatges naturals». No contemplava cap passeig marítim, atès que els urbanistes consideraven que una tal obra tallava la continuïtat entre la platja i els edificis residencials, i creava molèsties, soroll i perills, sense contrapartides evidents. Les edificacions es distribuïen darrera la pineda, rodejades per la zona agrícola. Òbviament, la guerra d'Espanya, el franquisme, i l'especulació dels anys seixanta relegà a l'oblit aquesta planificació d'avantguarda.

L'actual projecte de passeig marítim, en canvi, és tot el contrari. Pensat i executant-se a conveniència dels especuladors immobiliaris, el Passeig que es vol construir és una porta oberta a la destrucció de la Pineda litoral, de les dunes i petites maresmes que encara avui es poden veure en alguns llocs de la platja de Castelldefels, i del necessari equilibri entre home i natura que precisem per mantenir la nostra sanitat mental, la salubritat col·lectiva, i la sostenibilitat social. La destrucció dels xiringuitos, que donaven a la platja un aire de provisionalitat "kitch" i una forta personalitat pròpia, donarà pas a un passeig idèntic al de moltes ciutats costaneres, i per tant uniforme, despersonalitzat, pobre, i monòton.

El contrapunt és el passeig marítim de Gavà. Malgrat els seus defectes, té una virtut que el fa únic: ha estat pensat i dissenyat específicament per a aquest territori. Els cotxes no hi poden passar (és exclusiu pera vianants); conserva les dunes i la flora natural; és un element educatiu de primer ordre i, sobretot, és únic al món. Per tant, és motiu d'orgull i identificació per als gavanencs. Pensat i pagat per la Mancomunitat de Municipis, es nota que és una obra feta amb seny i amor. El passeig de Castelldefels, en canvi, pensat i pagat des dels llunyans despatxos ministerials de l'àrida Meseta, és tot el contrari. És, serà, una obra feta amb indiferència. Potser, fins i tot, amb odi.

Juan Manuel Arcos.
Plataforma La Guaita de Castelldefels.
Membre d'Els Verds
9-5-99