Si després de tots aquest anys de govern del PSC-PSOE a Castelldefels diguéssim que tot ha anat malament, estaríem dient una mentida. Aquest partit des del consistori ha fet algunes coses força positives per aquesta vila. Només cal veure la millora ostensible, des de un punt de vista urbanístic i social, de barris populars com Vistalegre o Can Roca. Des de l'esdeveniment de la democràcia i, per tant, des dels ajuntaments democràtics i des de l'autogovern, els polítics han posat remei a alguns dels desgavells produïts pel caos de la política franquista en aquestes matèries. Però aquesta generació de governants, després d'haver complert la seva funció, ha arribat al final d'una etapa. I això es nota en la falta d'imaginació a l'hora de donar solucions ha problemes sorgits amb l'esdevenir de la modernitat. No es donen respostes al que ara interessa als nostres conciutadans que, recordem-ho, molts no van viure aquests anys de la dictadura i han rebut una formació ciutadana, cívica, basada en el fet democràtic. Per il·lustrar-ho posaré uns quants exemples:
Política social: Com dèiem, molts dels ciutadans de Castelldefels tenen una tradició democràtica apresa a l'escola, que no obté resposta des del consistori. Manca una voluntat sincera a l'hora de permetre la participació ciutadana en les decisions de l'Ajuntament. La manca de vinculació i d'interès per les diferents comissions, així ho posa de manifest. S'ha estimulat la incorporació al municipi de nous ciutadans d'origen metropolità, que encara treballen a la ciutat, i no s'ha previst la possibilitat d'ampliar el nombre de guarderies públiques per facilitar la mobilitat dels pares/mares treballadors/res.
Política cultural: Castelldefels és una ciutat multicultural, i això es posa de manifest en l'origen plural de molts dels seus ciutadans. Mai s'ha afavorit la sinergia d'aquests col·lectius per tal d'obtenir un crisol cultural que signifiques el nostre poble arreu de Catalunya. L'únic que s'ha afavorit és el clientelisme per tal de tenir importants bosses captives de vot, a les que s'ha mantingut ignorants de la realitat cultural del país. Es podria definir per un "tots però no junts". La por que la més mínima espurna catalanista i de progrés arribés a aquests ciutadans, ha impedit l'acostament.

En matèria d'equipaments, encara està pendent un teatre municipal. La Sala Margarida Xirgu ja no és el lloc per desenvolupar aquesta activitat amb dignitat. Potser una política menys especulativa pel que fa a l'urbanisme, més disposada als equipaments seria més positiva pèl municipi.

Via pública i mobilitat: És el problema crònic més greu que s'ha deixat per resoldre aquests anys. La situació de l'aparcament a l'avinguda Constitució, els carrers de les urbanitzacions, la mala senyalització, carrils bicicleta inexistents o mal plantejats treien espai als vianants, les zones peatonals ( de reconegut dèficit i utilitzat a ultima hora de forma electoralista al centre de la vila), la manca de criteri estètic en a l'hora de regular els rètols i façanes dels comerços...

Mediambient i urbanisme: Només cal mirar al nostre voltant i veurem que la massa forestal de Castelldefels ha minvat de forma extraordinària. L'absència de política mediambiental ha portat a no tenir una ADF o un cos de bombers, i ha permès que com a conseqüència, es cremés o es talés bona part dels arbres del terme municipal. Tot això ha afavorit l'especulació urbanística. Pel que fa als residus, la creació d'una deixalleria és un fet destacable, però no s'ha vist acompanyat per una oposició frontal a la continuïtat de l'abocador, tal com han demostrat col·lectius ciutadans de Castelldefels i Gavà, que tants problemes ha donat i dóna alnostre poble. Pel que fa al corredor verd de la Riera dels Canyars, altres en poden parlar molt millor que jo (ERC-Els Verds).

Com veieu no tot són meravelles. Esperem que el relleu tan necessari no vingui de la mà dels hereus del franquisme i el feixisme pur i dur (Mi España va bien), i sí del progrés i el civisme catalanista.

Cordialment,

Pere Montiel
ciutadà
11-05-99