Els Verds - Plataforma La Guaita de Castelldefels. No, no va bé. No són problemes puntuals. És una cosa més important: és el model de ciutat.

Avui, la realitat marcada per l'explosió constructiva dels darrers quaranta anys ha configurat un Castelldefels ben diferent del de principis de segle. Ja no queda res d'aquelles platges gairebé verges i atractives que els estiuejants descobrien en baixar del tren. Res d'aquelles muntanyetes verdejants de pins que rodejaven el poble i s'estenien fins al límit mateix de la platja. D'altra banda, el paisatge humà s'ha tranformat especialment aquests darrers deu anys, en transformar-se les segones residències en permanents. Una transformació que ha comportat un notable increment de la població resident, i per tant noves necessitats. Certament, el Castelldefels d'avui tampoc és la dels anys seixanta, on el caos constructiu s'afegia a una evident manca de serveis. Però l'increment de població ha comportat també canvis socials rellevants: els castelldefelencs i castelldefelenques, majoritàriament, ja no treballem a la ciutat. Anem i venim cada dia de la casa al treball. Les vies de comunicació, que esquarteren i divideixen el territori, són a més cada cop més insuficients. El transport públic és lamentable, i car, amb una RENFE que ens divideix tarifàriament pel mig. És doncs aquest el camí? La conversió de Castelldefels en un cul-de-sac anònim on la gent ve a dormir entre el soroll dels avions, l'absència d'arbres, i una munió de carrers sense personalitat i de vivendes a´llades (això sí, molt "high quality") plenes d'individus que no es relacionen en comunitat? La Plaça de Santa Maria és com una metàfora del que ha passat: s'han substitu´t els centenaris plàtans que donaven ombra, repòs, i que a més representaven un lligam amb un passat atractiu i verge, per unes palmeres importades, una plaça dura sobre una terra erma, i un sol que estavella i que fa fugir la gent.

En el viatge dels darrers anys s'ha perdut quelcom molt més valuós que una imatge i un paisatge: s'ha perdut també natura i espai lliure. El terme municipal està pràcticament tot urbanitzat. Les coses que van atreure els primers estiuejants a les nostres platges avui ja no existeixen, sacrificades a un creixement total. I la pregunta sura en l'ambient: s'ha guanyat, al cap i a la fí, en qualitat de vida? L'auge dels moviments ecologistes, fortament arrelats, i organitzats en la plataforma La Guaita, indica que el no comença a pesar. L'ecologisme, amb tot el que comporta d'esperança de cara al futur, i de solidaritat amb les generacions venidores, ha de ser el paradigma que marqui el futur. Si no és així, tots hi perdrem molt.

Juan Manuel Arcos.
Plataforma La Guaita de Castelldefels
Membre d'Els Verds
9-5-99