LES ADVOCACIONS DEL MONESTIR DE CASTELLDEFELS

    L’església principal del monestir de Castelldefels, situada al turó del castell i fa poc magníficament restaurada per la Diputació de Barcelona, ha estat descrita per Montserrat Pagès en diversos llibres.[10] A partir d’un document de l’any 972,[11] que descriu l’interior del temple de Santa Maria de Castelldefels, podem conèixer que aquesta església tenia tres espais (tres absis),[12] on hi havia tres altars (Santa Maria, Sant Miquel i Sant Joan). El document afegeix que «al mateix lloc» (i aquí no sabem si el «mateix lloc» vol dir l’absis on hi ha l’altar de Sant Joan o bé es refereix, genèricament, al «lloc de Castelldefels», entenent per Castelldefels el conjunt de possessions del monestir, des del Llobregat al Garraf) hi ha els altars dedicats a Sant Pere i Sant Pau. Certament, a l’església de Castelldefels hi havia un altar dedicat a Sant Pere. El 1286, per exemple, Berenguer Tició, senyor de Castelldefels, fa testament davant el notari Pere Marc i institueix com a hereu universal el benefici de Sant Pere a l’església parroquial de Castelldefels.[13] I en visites pastorals del 1371, 1380, 1569 i 1580 a l’església de Castelldefels hi consten els altars dedicats a Santa Maria, Sant Pere, Sant Miquel i Sant Joan.[14] Encara es conserva a l’Arxiu de Protocols Notarials de Barcelona un Capbreu de les rendes del benefici de Sant Pere, instituït i fundat a l'església de Santa Maria de Castelldefels, realitzat entre el 4 de maig del 1561 i el 20 de setembre del 1577 pel notari Pau Bernard (1521-1577).[15]

    En tot cas, aquest era l’aspecte del monestir de Castelldefels poc abans de l’any mil.

[10] M. Pagès, Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Barcelona 1992, p. 305.
[11] Cartulari de Sant Cugat del Vallès (CSCV), J. Rius, ed., doc. 89.
[12] Remarquem doncs que el monestir seguia la nova litúrgia romànica, ja que tenia més d’un altar.
[13] N. Lorenzo, Entre mar i muntanya. Breu història de la parròquia i vila de Castelldefels, Castelldefels 1989, pp. 55-56. 
[14] Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. IX, p. 178. M. Pagès, Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Barcelona 1992, p. 305, N. Lorenzo, Entre mar i muntanya. Breu història de la parròquia i vila de Castelldefels, Castelldefels 1989, p. 76. 
[15] Citats per J. M. Madurell, Índice cronológico-alfabético del archivo general de protocolos de Barcelona, vol. I, p. 362.