 |
LES ADVOCACIONS DEL MONESTIR DE CASTELLDEFELS
L’església principal del monestir de Castelldefels,
situada al turó del castell i fa poc magníficament restaurada
per la Diputació de Barcelona, ha estat descrita per Montserrat
Pagès en diversos llibres.[10]
A partir d’un document de l’any 972,[11]
que descriu l’interior del temple de Santa Maria de Castelldefels, podem
conèixer que aquesta església tenia tres espais (tres absis),[12]
on hi havia tres altars (Santa Maria, Sant Miquel i Sant Joan). El document
afegeix que «al mateix lloc» (i aquí no sabem si el
«mateix lloc» vol dir l’absis on hi ha l’altar de Sant Joan
o bé es refereix, genèricament, al «lloc de Castelldefels»,
entenent per Castelldefels el conjunt de possessions del monestir, des
del Llobregat al Garraf) hi ha els altars dedicats a Sant Pere i Sant Pau.
Certament, a l’església de Castelldefels hi havia un altar dedicat
a Sant Pere. El 1286, per exemple, Berenguer Tició, senyor de Castelldefels,
fa testament davant el notari Pere Marc i institueix com a hereu universal
el benefici de Sant Pere a l’església parroquial de Castelldefels.[13]
I en visites pastorals del 1371, 1380, 1569 i 1580 a l’església
de Castelldefels hi consten els altars dedicats a Santa Maria, Sant Pere,
Sant Miquel i Sant Joan.[14] Encara
es conserva a l’Arxiu de Protocols Notarials de Barcelona un Capbreu de
les rendes del benefici de Sant Pere, instituït i fundat a l'església
de Santa Maria de Castelldefels, realitzat entre el 4 de maig del 1561
i el 20 de setembre del 1577 pel notari Pau Bernard (1521-1577).[15]
En tot cas, aquest era l’aspecte del monestir de Castelldefels poc abans
de l’any mil.
 |
[10] M. Pagès, Art romànic
i feudalisme al Baix Llobregat, Barcelona 1992, p. 305. |
|
[11] Cartulari de Sant Cugat del Vallès
(CSCV), J. Rius, ed., doc. 89. |
|
[12] Remarquem doncs que el monestir seguia
la nova litúrgia romànica, ja que tenia més d’un altar. |
|
[13] N. Lorenzo, Entre mar i muntanya. Breu
història de la parròquia i vila de Castelldefels, Castelldefels
1989, pp. 55-56. |
|
[14] Arxiu Històric de la Ciutat de
Barcelona: J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat
de Barcelona, vol. IX, p. 178. M. Pagès, Art romànic i feudalisme
al Baix Llobregat, Barcelona 1992, p. 305, N. Lorenzo, Entre mar i muntanya.
Breu història de la parròquia i vila de Castelldefels, Castelldefels
1989, p. 76. |
|
[15] Citats per J. M. Madurell, Índice
cronológico-alfabético del archivo general de protocolos
de Barcelona, vol. I, p. 362. |
|
