JURISDICCIÓ DEL MONESTIR DE SANT CUGAT A CASTELLDEFELS VERS L'ANY 1100

     Al passat capítol enumeràvem una trentena de topònims d'entorn l'any 1000, de Castelldefels i zones properes, que situem al mapa que s'adjunta. D'altra banda, vèiem que, en aquesta època, les propietats del monestir de Castelldefels van ser segregades d'Eramprunyà i van passar a jurisdicció de Sant Cugat del Vallès. D'aquesta manera, s'originava un terme separat, propi, dins del superior terme d'Eramprunyà. Anys a venir, aquest nou terme evolucionaria fins a la forma actual. Així doncs, podem ja respondre a la primera de les qüestions plantejades en iniciar aquest treball, és a dir, per què l'actual terme de Castelldefels és tan petit en comparació amb els que l'envolten? Doncs perquè nasqué de les propietats del monestir de Castelldefels, petits enclaus en un terme més gran.

     La jurisdicció de Sant Cugat a les terres de Castelldefels era equivalent a la d'un senyor feudal, i a la pràctica, els monjos l'exercien com a tal. Així, hi ha documents que els mostra jutjant delictes comesos a les seves terres, apoderant-se dels béns dels pagesos, o percebent ingressos dels seus vassalls. Aquesta jurisdicció xocava de vegades amb les pretensions dels senyors d'Eramprunyà, que maldaven per recuperar part del domini sobre les terres del monestir. En aquest sentit, ens fem ressò d'uns enfrontaments de principis del segle XII entre Sant Cugat i Jordà de Sant Martí, senyor d'Eramprunyà, per unes terres propietat del monestir de Castelldefels. 1

     Tot començà per unes terres que la besàvia de Jordà havia llegat a Sant Cugat. Jordà en féu cas omís i es quedà les terres, mentre impedia per la força la presa de possessió de Sant Cugat. L'afer es ventilà als tribunals, i el 23 d'abril del 1111 Jordà hagué de claudicar i cedir les terres a Sant Cugat. A canvi, l'abat Rotllà li donava l'usdefruit de tres quartes parts de les terres, i es reservava l'onzena part dels fruits que se'n treguessin. Jordà tampoc complí la sentència, per la qual cosa l'any 1117 fou amenaçat d'excomunió, acusat de «iniuste auferens quibusdam aliis ipsum vexacionibus gravat», és a dir, de «retenir il·legalment [les terres] i agreujar-ho amb altres vexacions». L'excomunió fou promulgada pel papa Calixt III i executada. El 13 de març de 1121 Jordà es comprometé de nou a tornar les terres, a canvi de l'aixecament de l'excomunió i 30 morabatins d'or. Però tampoc aquest cop complí la promesa. No fou fins el 5 d'abril del 1131, gràcies a la intervenció de Sant Oleguer, que Jordà donà a Sant Cugat les terres de la seva besàvia. De fet, en tornà només la meitat, i per la resta pagà 50 morabatins d'or a l'abat Ermengol. Un any després, la pugna entre Eramprunyà i Sant Cugat es tancava amb la signatura d'un document pel qual Jordà i els seus fills es comprometien a «quod ab hac die inantea et deincebs non faciamus neque facere faciamus aliqua forzam aut malam prisionem aut toltam in honore s. Cucuphatis, qui sunt infra terminos meorum chastellorum, neque hospitemus in eis dominicaturis, si abbas vel eius prepositus non nos invitaverint, neque distringamus homines vel feminas s Cucuphatis per ullam rem», o sigui, «que d'avui en endavant i mai més no farem, ni farem fer, cap acte de força, apropiació indeguda, o robatori, als honors de Sant Cugat situats dins dels termes dels nostres castells, ni ens hostatjarem en les seva propietats si l'abat o el seu prepòsit no ens hi conviden, ni sota cap concepte atenallarem cap home ni cap dona de Sant Cugat».2

     Aquest darrer paràgraf és fonamental, perquè en ell el senyor d'Eramprunyà es compromet a no exercir cap jurisdicció a les terres que el monestir de Sant Cugat tenia a Castelldefels (cal entendre «atenallar -distringere- cap home ni cap dona» en el sentit d'imposar impostos, persecucions, càstigs o mandats). Des d'aquest moment, Eramprunyà deixà d'inmiscuir-se en els afers de Castelldefels durant, al menys, tres-cents anys.

Aquest mapa situa els topònims esmentats al capítol anterior: [1] Garrafo, [2] Edera, [3] Erepugnanum, [4] Era Ventuosa, [5] Monte Bagium, [6] Hortum comitalem de Sales,[7] Mare i Fluctuum aquarum, [8] Senucem, [9] Kastrum Felix, [10] Vallem Vultureram, [11] Cigiarem, [12] Gevano, [13] Vallis Canis Sancti Clementis, [14] Albarellos, [15] Beccarones, [16] Comma Bertiga, [17] Guardiola, [18] Marmella [19] Petras tres naturales, [20] Pugo Aguilari, [21] Rover, [22] Estrada pública, [23] Terradellas, [24] Kastro Pudrito, [25] via que vadit ad ipsa Sentith, [26] Camp Gras, [27] Expluga Cremata, [28] torrente de Aguíes, [29] Molela, [30] Petra de ipsis Portis i Portis petram malam, [31] torrentem de Valle Mala, [32] Arenio, [33] Mata Rasa, [34] Vilar Desperan, [35] karrera que pergit ad Curtiles. En gris clar, rodejats per una línia negra contínua, assenyalem els dominis de Castelldefels vers l'any 1000. En línia negra gruixuda discontínua, marquem l'actual terme de Castelldefels. En línia negra fina, marquem els cursos d'aigua de la zona. La línia negra prima discontínua s'assenyala l'actual línia de costa. En línia gris fosc, els principals camins. Les corbes de nivell estan dibuixades cada 50 metres, excepte la primera, que marca els 10 metres sobre el nivell del mar.

[1] PAGÈS, Montserrat (1992): Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicaciones de la Abadía de Montserrat, pags. 252-253.
[2] Els documents originals d'aquest enfrontament es troben al Cartulari de Sant Cugat, f. 278, doc. 864, f. 390, doc. 1140, f. 279, doc. 865, f. 279, doc. 866, f. 280, doc. 867. i a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, ACA, Monacals, perg. Sant Cugat 407. Foren publicats per RIUS, José (1945-1947): Cartulario de "Sant Cugat" del Vallés. Barcelona: CSIC. Vol. III, pàg. 14, doc. 812, pàg. 15, doc. 813, pàg. 38-39, doc. 838, pàg. 50, doc. 852, pàg. 98-99, doc. 909, i pàg. 107, doc. 920