TOPÒNIMS A CASTELLDEFELS ARA FA MIL ANYS

Dèiem al passat capítol que ara fa mil anys, els territoris del monestir de Castelldefels van ser segregats del terme d'Eramprunyà i van passar a ser jurisdicció del monestir de Sant Cugat del Vallès. El document de l'any 1011[1], que es pot considerar com a carta de naixement de l'actual terme municipal, fa referència a diversos topònims, que enumerem i estudiem.

[1] Garrafo, en català sens dubte Garraf. Està clar que fa referència al massís muntanyós que s'eleva per la banda de ponent de l'actual terme municipal de Castelldefels. El problema rau en saber exactament on consideraven els redactors del document del 1011 que començava aquest massís. Estem convençuts que vers l'any1000 el terme no s'estenia més a ponent de l'actual Torre Barona (situada en un esperó rocallós que aleshores hom anomenava Penyella), i que els barris del Poal i Bellamar aleshores no formaven part del terme del monestir de Castelldefels. Clarificarem aquest punt en un proper capítol, a partir de la documentació dels segles XIV i XV.
[2] Edera, en català Heura, és el nom d'una planta herbàcia. Aquest topònim podria correspondre al vessant sud de la Vall de Joan, molt a prop de La Morella, on encara avui hom hi localitza la Cova de l'Heura i l'Avenc de l'Heura[2].
[3] Erepugnanum, en català Eramprunyà, és sens dubte el castell cap del territori. Així doncs, les propietats de Castelldefels s'estenien fins als seus peus.
[4] Era Ventuosa, en català probablement Era Ventosa. Montserrat Pagès ha teoritzat sobre l'origen i localització d'aquest topònim, i creiem que encertadament el situa al turó que hi ha al sud del castell d'Eramprunyà, on actualment hi ha les ruïnes de l'antiga capella de la Mare de Déu de Bruguers. Aquest turó és també conegut com a Roc del Migdia[3].
[5] Monte Bagium, en català Montbaix, és el nom del turó que serveix de terme entre Sant Boi i Viladecans, on actualment hi ha l'ermita de Sant Ramon de les Golbes, magníficament il·luminada a les nits i ben visible des de tota la contrada.
[6] Hortum comitalem de Sales, en català Hort comtal de Sales. Sales és el nom d'una petita ermita que actualment està al costat del cementiri de Viladecans, precisament en una de les últimes estribacions del puig de Montbaix. Pel nom, sembla clar que en aquest lloc hi havia una horta propietat del comte de Barcelona. A Sales hom a trobat restes d'una important vil·la romana[4].
[7] Mare i Fluctuum aquarum, que òbviament corresponen al Mar i als aiguamolls que en aquella època hi havia a la costa, per on les aigües fluïen al mar.
[8] Kastrum Felix, correspon a Castelldefels. Cal tenir present que, en aquella època, els noms experimentaven molta variabilitat en ser posats per escrit. Estem davant d'uns topònims de transmissió oral, que quan el monjo escrivent intentava posar en llatí, adoptaven una extremada diversitat de formes. Per al Castelldefels altmedieval, es poden trobar fins a nou formes diferents d'escriptura: Kastrum Felix (any 967), Castello de Feles (970), Castrum de Feles (970), Castrum quod dicitur Felix (987), Chastello de Fels (1024), Castro de Fels (1254), Castro Fidelium (1254), Castel de Felchs (1316), Castell de Felchs (1393)[5].
[9] Senucem, probablement una mala escriptura de Senticem, o sigui, La Sentiu, vall (i actual urbanització) situada entre Gavà i Castelldefels per la banda de la muntanya.
[10] Vallem Vultureram, en català Vall del Voltor, o Vall Voltorera. Com ha remarcat Pere Izquierdo[6], es tracta de la vall que està sota els peus del castell d'Eramprunyà, i sota l'actual ermita de Bruguers. Al segle passat, una de les parets rocalloses que limiten la capçalera d'aquesta vall era encara anomenada Roca Voltrera.
[11] Cigiarem, en català Sitjar. És el nom que rebia, fins fa poc, el lloc on ara hi ha l'ermita de Bruguers, al peu de la carretera entre Gavà i Begues, i a sota mateix del castell d'Eramprunyà.
[12] Gevano, en altres documents Gevanum, amb tota probabilitat es tracta de Gavà, i més concretament, l'espai del nucli antic d'aquesta ciutat. A la rectoria de Sant Pere de Gavà hom hi ha trobat també les restes d'una antiga vil·la romana.
[13] Vallis Canis Sancti Clementis, en català la Vall del Ca de Sant Climent. Amb tota probabilitat, es tracta del primer esment escrit de Viladecans. La paraula Canis no se sap si procedeix del llatí canis (gos) o de l'àrab Quanis (nom propi). Els historiadors de Viladecans s'inclinen per la segona hipòtesi[7]. En aquella època, el topònim Sant Climent englobava les terres dels actuals termes municipals de Sant Climent i Viladecans.

Al Cartulari de Sant Cugat apareixen molts altres topònims relacionats amb Castelldefels, com [14] Albarellos (els Àlbers, al 1427 hi havia el mas Gener, que el segle XVI s'anomenava Savall dels Àlbers), [15] Beccarones, [16] Comma Bertiga (al 1427 hi havia el mas Colomer), [17] Guardiola (al 1427 hi havia el mas d'en Ferrer de la Marina), [18] Marmella (potser un aiguamoll), [19] Petras tres naturales (probablement l'actual turó de Ca n'Espinós), [20] Pugo Aguilari (el Puig Aguilar citat el 1327 a l'actual Serra de Miramar), [21] Rover (el Roure o Rourell, nom que ha perdurat fins avui), [22] Estrada pública (camí públic, esmentat el 1427 i el 1587), [23] Terradellas (a la Vall de Joan), etc. En d'altres documents dels segles XI i XII n'apareixen més, 8 com Kastro Pudrito, via que vadit ad ipsa Sentith, Camp Gras, Expluga Cremata, torrente de Aguíes, Molela, Petra de ipsis Portis i Portis petram malam, torrentem de Valle Mala, Arenio, Mata Rasa, Vilar Desperan, karrera que pergit ad Curtiles, que hem estudiat en un altre lloc. 9 Els comentem tot seguit:

[24] Kastro Pudrito, en català, literalment, Castell Podrit. L'adjectiu podrit no és estrany de trobar-lo fent referència a alguna surgència d'aigües fètides, i el seu típic tuf a podrit. Dels torrents que hi ha entre Castelldefels i l'inici de les costes del Garraf n'hi ha un que, en el mapa del Garraf fet per Nicolau de Credença el 1586, 10 s'anomena Torrent d'Aigua Puda. Hom diu que en aquest fondal hi ha una font d'aigua sulfurosa avui dia ignorada, la fortor de la qual donà origen al nom. 11 De fet, en aquest torrent aflora a la superfície una veta de dolomies fètides negres del juràssic. Les aigües de pluja, en descompondre la roca, poden alliberar petites quantitats d'àcid sufhídric, pudent, la qual cosa justifica el topònim. 12 Doncs bé, aquest torrent d'Aigua Puda podria estar relacionada amb el Castell Podrit. Un topònim veí reforçaria aquesta relació: el que correspon a les muntanyes on neix el torrent mateix, que prenen el nom de Les Penyes del Castellar, 13 probable referència a les restes d'alguna fortificació antiga. Es tanca doncs el cercle i la hipotètica localització del Kastro Pudrito ens esdevé versemblant: just a l'extrem nordoriental de l'altiplà del Garraf, amb excel·lent vista sobre el camí de les costes del Garraf, i comunicació visual directa amb Castelldefels, Eramprunyà i Garraf. Podria ser una simple torre de guaita... o de domini efectiu: les Penyes del Castellar són contigües a la rica zona de pastures del Pla de les Basses, que fins a finals del XIX era encara posseïda pel propietari del castell d'Eramprunyà.
[25] Via que vadit ad ipsa Sentith, o camí que va a la Sentiu, localitzable amb l'ajut dels plànols del priorat del Garraf que Nicolau de Credença va fer a la segona meitat del segle XVI. Avui, a la zona entre Campgràs i Vallgrassa, encara conserva el traçat de finals del segle XII.
[26] Camp Gras, que no és altre que l'actual Campgràs, sota la Morella.
[27] Expluga Cremata, en català Cova Fumada, no és altra que la cova que fa actualment de terme entre Castelldefels i Les Botigues Sitges, i que al segle XII ja s'esmenta com a límit del priorat de Sant Vicenç de Garraf.
[28] Torrente de Aguíes o torrent de les Agulles, que ha de ser l'afluent de la riera de la Sentiu que neix sota d'aquest pic, dessota del viarany que puja de la Sentiu a Coll Sostrell.
[29] Molela, es refereix a La Morella, el pic que, amb els seus 581 metres, és el cim més alt del massís de Garraf.
[30] Sobre ipsa petra de ipsis portis hem de fer esment forçosament a un portis (...) petram malam esmentat el 1154, que creiem que és un indret proper a la costa, a les Botigues de Sitges, entre les cales Ginesta i Garraf. Hi ha diversos llocs que són bons candidats al topònim: el Pas Trencat, a la carretera de les costes, o la Penya Ginesta, sobre el port del mateix nom, o el Puig Martell, més a l'est. Ens inclinem per la Penya Ginesta, situada sobre el Pas Trencat.
[31] Pel que fa al torrentem Valle Mala, hem de fer esment de la riera de Vallbona, a les Botigues de Sitges, ja esmentada al segle XVI. Potser la Vall Mala era el torrent d'aigua Puda, veí seu per la banda de llevant. Ja hem fet referència a aquest torrent, i no ens sembla forassenyat que adjectius antònims designessin valls contigües de tan diversa qualitat. D'altra banda, la localització d'aquesta Vall Mala seria coherent amb la del port de Pedra Mala.
[32] Loco vocitato Arenas, en català, lloc anomenat Arenys. Considerant que Arenio és el nom del capçal d'un torrent, l'indret seria la part superior del torrent d'aigua Puda.
[33] Pel que fa a la Mata Rasa, sabem que és al límit nord de Campgràs. Ha de correspondre per tant a algun dels pics menors del conjunt de la Morella, o potser al pic del Rascler.
[34] Finalment, el Vilar Desperan, limita al migdia amb el mar, i al nord amb la [35] karrera que pergit ad Curtiles (camí que va a Curtiles). Cortils era el nom d'una masia de Castelldefels situada al costat de la torre de Sant Salvador dels Arenys. Situaríem el Vilar Desperan a l'actual zona de port Ginesta. L'etimologia d'aquest topònim (interpretem Desperan com des peran, o sigui, de la pedra) ens el relaciona amb el portis (...) petram malam o ipsa petra de ipso port, límits orientals fins aleshores del monestir de Sant Vicenç de Garraf. Aquest Vilar Desperan podria seri un barri o poblat mariner en època medieval. 14

En el proper lliurament d'aquesta sèrie d'articles, situarem els topònims que hem enumerat sobre un mapa de la zona.

[1] Cartulari de Sant Cugat, f. 268, doc. Núm. 831. Publicat per RIUS, José (1945-1947): Cartulario de "Sant Cugat" del Vallés. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones científicas, 3 volums. Vol. I, pàg. 80-81, doc. 436.
[2] ALPINA (1975): Garraf, La Morella-Eramprunyà. Guia Cartogràfica. Granollers: Editorial Alpina. pàg. 15, avenc i cova numerats amb els dígits 7 i 15. Les edicions modernes d'aquest mapa no contenen aquest topònim.
[3] PAGÈS, Montserrat (1992): Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 271-283.
[4] SOLIAS, Josep Maria (1983): Excavacions a l'ermita de Ntra. Sra. de Sales (Viladecans). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
[5] COROMINES, Joan (1989-1997): Onomasticon Cataloniae : els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial: Caixa de Pensions "La Caixa", vol. II, entrada "Castelldefels".
[6] IZQUIERDO, Pere (1994): «El terme d'Eramprunyà, de la baixa romanitat al feudalisme. Una revisió crítica», dins Miscel.lània d'homenatge a J. Codina, El Prat: Ajuntament del Prat, pàg. 273-308.
[7] IZQUIERDO, Pere, MENÉNDEZ, F. Xavier, SOLIAS, Josep Maria (1998): Història de Viladecans. Els Antecedents ibèrics i romans. Viladecans: Arxiu Històric de la Ciutat de Viladecans: Ajuntament de Viladecans.
[8] ALTURO, Jesús (1985): L'Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200: aproximació històrico-lingüística. Barcelona : Fundació Noguera, 3 volums. BAUCELLS, Josep (1990): El Garraf i La Pia Almoina de la Seu de Barcelona: catàleg del fons en pergamí de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 230 pàgines.
[9] CAMPMANY, Josep (2000): «Campdàsens, Garraf i Jafre. Els confins occidentals del terme d'Eramprunyà de l'alta edat mitjana al segle XV», dins les Actes de la III trobada d'estudiosos del Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona: Servei de Parcs Naturals.
[10] ALMERA, Jaume; BOFILL, Artur (1891): «Ojeada sobre el pasado y el presente de las costas de Garraf (Barcelona)», dins Crónica Científica, núm 324; pàg. 161-166. Làmina desplegable que reprodueix el mapa del priorat de Garraf de Nicolau de Credença, del 1586, i que hem reproduït fragmentàriament en altres articles d'aquesta revista.
[11] VIRELLA, Joan (1992): Visions geogràfiques del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Institut d'Estudis Penedesencs, 243 pàgines, pàg. 81.
[12] MUNTANER, Ignasi Maria (1986): Els noms de lloc del terme de Sitges i les terres veïnes. Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 350 pàgines. Topònims 25, 26 i 27.
[13] MUNTANER, Ignasi Maria (1986), obra citada, topònim 361.
[14] CAMPMANY, Josep (1998): Castelldefels i la Mar. Castelldefels, Ajuntament de Castelldefels, capítol 7