LA INDEPENDÈNCIA DEL TERME MUNICIPAL DE CASTELLDEFELS

    Dèiem al passat capítol que l'origen del terme municipal cal buscar-lo en l'alta edat mitjana. En aquella època, com vàrem veure en d'altres treballs[1], els documents situen Castelldefels de la següent forma: «in terminum Erepugnanum, locum vocitatum Kastrum Felix», o sigui, «al terme d'Eramprunyà, el lloc anomenat Castelldefels». Era doncs un enclau encara sense terme propi. En aquell temps, el terme jurisdiccional era Eramprunyà, i abastava tot el delta occidental del Llobregat i el massís de Garraf. Dins d'aquest terme, les possessions del monestir de Santa Maria de Castelldefels constituïen un rosari de terres, la major part concentrades al voltant del cenobi situat a l'actual puig del castell, però d'altres escampades d'ací i d'allà del terme.

    Al mapa que adjuntem hem intentat representar aproximadament aquestes possessions al moment de la seva fundació, segons recull un document posterior, del 29 d'abril de l'any 1011[2], pel qual el comte de Barcelona Ramon Borrell i la comtessa Ermessenda confirmen una donació efectuada pel seu pare Borrell II (que governà entre els anys 945 i 992).

    El document de l'any 1011 és important perquè és un acta jurídicament vàlida en la que, a més de confirmar les possessions terrenals del monestir, que detalla abundosament, el comte Barcelona (aleshores senyor superior també de tot el terme del castell d'Eramprunyà), fa explícit esment que: «Quantum istas affrontaciones includunt, sic donamus et iura prelibati martiris contradimus (…), simul cum universa illarum pertinencias, plantaciones vel edificias, ad proprium pretaxatum cenobium, cum exiis et regressiis earum ut servientes cenobicos eidem monasterio agant et faciant exinde, quedmadmodum de aliis munificenciis domui illius pertinentibus», és a dir: «Tot el que aquestes confrontacions inclouen, ho donem i ho posem sota jurisdicció del màrtir esmentat [Sant Cugat] (…), tant la totalitat de pertinències, plantacions i edificis propis de l'esmentat cenobi, com les despeses i ingressos que tinguin i treguin els servents cenobítics d'aquest monestir, com igualment les altres riqueses de les cel·les que li pertanyen».

    D'un cop de ploma, doncs, el comte de Barcelona i senyor d'Eramprunyà (ja fos Borrell o el mateix Ramon Borrell, que ampliava així la donació del seu pare) extreia les propietats del monestir de Castelldefels de la jurisdicció d'Eramprunyà, i les posava sota jurisdicció de Sant Cugat del Vallès. Des d'aquest moment, protegit Castelldefels per un senyor eclesiàstic tan poderós com Sant Cugat, els senyors d'Eramprunyà deixaren de tenir domini sobre les seves terres. El document, doncs, ve a ser com l'acta d'independència local (independència d'Eramprunyà, submissió a Sant Cugat, s'entén), que donaria lloc, anys a venir, a l'actual terme municipal.

    Al mateix document hom localitza els alous que canvien de jurisdicció, que romanen dispersos en diversos llocs, a saber: el Kastrum Felix on s'ha fundat la basílica consagrada a Santa Maria i altres altars, el lloc anomenat la Vall de Canis a Sant Climent, el lloc anomenat Gevanum, la Senucem, la Vall anomenada Vultureram, i el Cigiarem. Tots aquests alous en conjunt estan limitats, al nord, pel castell d'Eramprunyà i l'era Ventuosa; a llevant, per l'hort comtal al lloc de Sales i el Monte Bagium; a migdia, pel mar i els aiguamolls (fluctuum aquarum); i a ponent, pel Garrafo i la Edera.

    Al proper capítol discutirem la localització d'aquests topònims, que de moment reflectim al mapa adjunt.

    Aquest mapa presenta, en gris, els territoris aproximats que eren propietat de Santa Maria de Castelldefels, i que pels volts de l'any 1000, per gràcia dels comtes de Barcelona, se sostragueren de la jurisdicció d'Eramprunyà per passar a la jurisdicció de Sant Cugat. En gris més fosc, marquem la xarxa aproximada de camins en aquella època. L'actual terme municipal de Castelldefels l'assenyalem amb una línia negra gruixuda discontínua. Amb una línia gruixuda contínua s'ha marcat el terme d'Eramprunyà l'any 988, segons un document d'aquella data. En línia fina, es marquen les corbes de nivell, una cada 25 metres d'alçada excepte la primera, a 10 metres sobre el nivell del mar. En línia negra discontínua fina es marca la línia de costa actual, i en línia negra fina es marquen els cursos d'aigua. Per al Delta, hem considerat la línia de costa i els aiguamolls que aproximadament hi deuria haver vers l'any 1000, a partir de treballs recents (RAURICH, Xim; PUJOL, Marcel, MARIN, A., JOVER, A., IZQUIERDO, Pere, GARRIDO, E. (1992): Les Sorres X. Un vaixell medieval al Canal Olímpic de Rem. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura).

[1] CAMPMANY, Josep (1997): "Castelldefels, 1000 anys d'història", dins Mar i Muntanya, núms. 20, 21, 22, 23 i 24, pàg. 5 de cadascun d'ells..
[2] Cartulari de Sant Cugat, f. 268, doc. Núm. 831. Publicat per RIUS, José (1945-1947): Cartulario de "Sant Cugat" del Vallés. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones científicas, 3 volums. Vol. I, pàg. 80-81, doc. 436.