EL SIGNIFICAT DEL TERME MUNICIPAL

    L'actual delimitació dels termes municipals no és arbitrària, ni respon exclusivament a raons geogràfiques o econòmiques. De fet, en la majoria dels casos, un terme municipal és l'esquelet fòssil de les vicissituds per les que han passat les col·lectivitats humanes que han poblat un determinat territori. Així, interrogar-se sobre el per què el terme municipal té una determinada forma i extensió, per què voreja unes muntanyes o un rius i no uns altres, o per què s'acaba en tal lloc i no en tal altre, equival a interrogar la història passada. I, a l'inrevés, identificar i estudiar les particularitats del terme municipal pot ajudar a respondre preguntes sobre el passat.

    El cas de Castelldefels, com el de molts altres municipis del nostre entorn, no és pas una excepció. Ans al contrari, presenta múltiples particularitats:

  • En primer lloc, és un terme relativament petit, de només 13 Km2. Comparat amb els termes dels municipis propers (Gavà, amb 31 Km2, Begues, amb 50 Km2 i Sitges, amb 44 Km2), es pot considerar fins i tot minúscul, i alguna raó poderosa hi deu haver hagut per a la seva individualització.
  • En segon lloc, és un terme literalment abocat de cara al mar, que s'estén des de la línia de la costa fins a les carenes dels primers turons, sense penetrar més endins.
  • En tercer lloc, el límit amb Gavà té tres segments diferents, a saber: (a) les carenes dels primers turons a la banda oest i nord-oest, (b) la riera dels Canyars (nom amb el que es coneix la riera de la Sentiu) a la banda nord-est, i (c), una línia recta a la banda est. Hi ha d'haver tres raons o moments històrics diferents que expliquin cadascun d'aquests segments.
  • En quart lloc, el límit amb Sitges per la banda de ponent no es produeix al començament de les costes de Garraf, sinó una mica abans, al turó de la Cova Fumada, de tal forma que el barri conegut com "les botigues de Sitges", que tant geogràficament com econòmica és part de Castelldefels, del Delta del Llobregat, i del Baix Llobregat, no forma part de Castelldefels, al menys de moment, sinó d'un altre municipi (Sitges) i d'una altra comarca (El Garraf).
        Al llarg dels capítols venidors anirem desgranant els moments principals a través dels quals s'ha anat conformant l'actual terme, mitjançant els quals intentarem explicar el per què d'aquestes particularitats. Abans que res, però, introduirem dues nocions prèvies, generals per a l'estudi de tots els termes municipals de Catalunya.

        La primera, és que l'origen cal buscar-lo en l'alta edat mitjana. Recordem que, en aquella època, els documents sempre presenten Castelldefels esmentant-lo "dins del terme del castell d'Eramprunyà". Era doncs un enclau sense terme propi, dins d'Eramprunyà. Un Eramprunyà que aleshores abastava tot el delta occidental del Llobregat i el massís de Garraf. Per tant, caldrà buscar l'origen de la diferenciació del terme municipal de Castelldefels a partir del segle X.

        La segona és que, com a la gran majoria de municipis catalans, el terme municipal actual es correspon amb el terme parroquial, de la parròquia eclesiàstica, conformat al llarg dels segles que van des de l'edat mitjana fins a principis del segle XIX. Per tant, caldrà seguir amb especial atenció l'evolució d'aquesta parròquia des de la seva fundació, vers l'any 1100, fins aproximadament l'any 1800.

        A la figura que s'adjunta podeu comparar el terme original del castell d'Eramprunyà, a finals del segle X, amb els actuals termes municipals de la nostra rodalia.

        Aquest mapa presenta els actuals municipis propers a Castelldefels, tant els pertanyents a la comarca del Baix Llobregat com a les del Garraf i Penedès. Els seus termes municipals s'han senyalat amb una línia negra contínua. Amb una línia gruixuda discontínua s'ha marcat el terme d'Eramprunyà l'any 988, segons un document d'aquella data. Com es pot veure, el terme comprenia tot el Delta Occidental del Llobregat (ja que en aquells temps el riu Llobregat desembocava al mar per l'estany del Remolar) actualment repartit entre els termes de Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels, i també comprenia les muntanyes de Garraf (actual terme de Begues i part dels d'Olivella i Sitges) i les valls orientals del massís (actualment termes de Gavà i Sant Climent). Per al Delta, hem considerat la línia de costa actual.