UNA NOVA INTERVENCIÓ PAPAL VERS EL 1250
Els monjos, però, lluny d'estar-hi d'acord, i basant-se en les velles butlles d'exempció dels anys 1002, 1007 i 1023, recorregueren a Roma, on la qüestió entre l'Abat del monestir i el bisbe de Barcelona sobre la subjecció del monestir, els seus membres, les seves esglésies, i els seus homes arribà el juliol de 1247. El Sant Pare encomanà la qüestió al subdiaca de la Santa Seu, Joan Astenense.
I la situació del monestir es tornà a modificar, ja que Joan Astenense dictà sentència en favor de la independència del monestir.[28] En virtud d'aquesta sentència, el Sant Pare Innocenci IV emeté una nova butlla, el juliol de l'any 1248, des de la ciutat de Lió, per la qual Sant Cugat i les seves possessions, entre elles la parròquia de Santa Maria de Castelldefels, quedaven exemptes de la jurisdicció episcopal de Barcelona.[29] Aquesta butlla retornava l'estat de coses a tal com eren a finals del segle XI, la qual cosa era inacceptable pel bisbat. Així, no és d'estranyar la resistència del bisbe de Barcelona a acomplir la sentència.
Per això l'arquebisbe de Tarragona hegué d'enviar el 18 de setembre de 1248 cartes executorials al bisbe Pere de Barcelona declarant formal i ferma la sentència de Joan Astenense.[30] I encara, el 30 de març de 1249, el Sant Pare hagué d'encomanar a l'arquebisbe de Tarragona que donés compliment a la sentència.[31]
Veurem, però, que la intervenció de l'arquebisbe no es limità a executar les disposicions papals, sinó que les modificà lleugerament, pel que fa a les parròquies pròpies del monestir (entre elles, Castelldefels), retornant les coses a un punt intermig, tal com havien quedat a principis del segle XII.
