EL MONESTIR

INTRODUCCIÓ (Per Josep Campmany i Guillot)

    Les primeres referències escrites que fan referència a Castelldefels, i que han arribat fins a la nostra època, es remunten al segle X, en temps de la reconquesta. En aquella època llunyana, tot el terme de Castelldefels formava part d’un terme més ampli, que anava des del riu Llobregat fins a l’altra banda de les muntanyes del Garraf: el terme d’Eramprunyà. El punt neuràlgic d’aquest ampli terme era el castell d’Eramprunyà, les runes del qual encara es conserven dins del terme municipal de Gavà. Dins d’aquest terme casteller, les primeres referències escrites a Castelldefels hi fan referència com a monestir. És a dir, que els orígens medievals de l’actual ciutat estan relacionats no amb un castell (com el nom de la ciutat fa pensar, i que potser es remunta a uns antecedents romans o ibèrics), sinó amb una fundació religiosa. Un monestir que funcionà, primer independentment, i després sota la dependència del monestir de Sant Cugat del Vallès, des del segle X al segle XII.

    Després del segle XII, però, el monestir desaparegué, i el senyoriu eclesiàstic es transformà en senyoriu laic. Els senyors de Castelldefels, des dels segle XII al segle XV, governaren el poble des del castell. Però a partir del segle XV, Castelldefels deixà d’estar governat per un senyor independent, i passà a ser governat directament pels senyors d’Eramprunyà. Aquests, a mitjans del segle XVI, traslladaren el centre de la baronia d’Eramprunyà al castell de Castelldefels. Des d’aleshores, fins al segle passat, el castell fou el centre de govern dels pobles de les rodalies. L’any 1820, en desaparèixer els dominis senyorials, el poble de Castelldefels recuperà la seva autonomia local, de la qual gaudeix fins als nostres dies. Parlar dels origens de Castelldefels, doncs, és parlar dels origens del monestir de Castelldefels.

    Això farem en els cinc primers capítols del nostre treball, on exposarem el que s’ha pogut saber d’aquest monestir, l’extensió de les seves terres, l’organització dels seus cultes, i la institucionalització de la primera parròquia de Castelldefels, vers l’any 1100.

    Els cinc capítols esmentats es titulen:

    1- Origen del monestir i parròquia de Castelldefels.

    2- Extensió del monestir de Castelldefels i la seva independència d’Eramprunyà.

    3- Les advocacions del monestir de Castelldefels.

    4- Les terres del monestir de Santa Maria de Castelldefels.

    5- La formació de la parròquia de Castelldefels.

    Som-hi, doncs.